Fa dos mesos que la Sèquia Major no porta aigua. Esta sèquia està al costat del Parc Municipal d’Elx i baixa des del pantà. L’aigua perduda s’està llançant a la rambla. Esperem que en esta època de crisi econòmica no es llance a perdre la font de la vida de moltes palntes. En arribar l’estiu no tindrem tantes gotes gratuïtes caigudes del cel. Tenim un ampli article del nostre benvolgut poeta Gaspar Jaén i Urban a Tortuga.
Setze estrofes de Nadal.
p { margin-bottom: 0.21cm; }
1
Arriba un hivern fred
pel mig de Novembre,
la castanyera té roba
que encara està per estendre.
2
Tota la gent del Raval
ja no se’n va a la plaça
sense portar al damunt
quelcom de mànega llarga.
3
El grapat de gats del porxo
ja no dorm com abans feia
a fora a la llum del sol
sinó ran la xemeneia.
4
El rou que mulla al matí
totes les palmes de l’hort
a poc a poc es congela
com si fos la mà d’un mort.
5
Els grills ja no canten més
i en silenci esperen
les nadales del Betlem
amb la llum de les espelmes.
6
Calendureta al clatell
de Calendura observa
la Plaça de Baix amb llums
que inicien la festa.
7
Les finestres dels col·legis
estan pintades amb neu
amb figures nadalenques
celebrant el naixement
del fill de la Maredéu.
8
Els horts del camp valencià
s’omplen molt fins rebentar
de taronges, mandarines
codonys grans i clementines.
9
Les tendes del barri posen
boles i garlandes d’or
per què la gent senta el Nadal,
més que res per vendre un poc.
10
Van al Parc Municipal
els nens per veure els ànecs
que van nadant com bé poden
sota l’atenció del pares.
11
Any, sí; any, no; Cantó ve
a ca la Mare de Déu
travessant tots els carrers
estrets del barri jueu.
12
Apleguen dies alegres
amb moltes veus familiars
anunciant fills o nebots
i recordant el passat.
13
p { margin-bottom: 0.21cm; }
Una nit sempre es sopa
després que parle el rei
mentre un oncle que és d’esquerra
protesta pel vell sistema
que ja no té cap remei.
14
Dies després, a migdia,
per a dinar tarongetes
i després un bon plat d’olla,
que ja estàs que rebentes.
15
Pels primers dies de l’any
cauen els Reis Macs d’Orient
deixant un munt de joguines
per què juguen tots els nens.
16
I en se que et descuides
ja s’han acabat els dies
que sempre estan plens de gent.
Fins l’any que ve! Ja veurem!
Filed under Poemes
Haikus a través de prototips i hiperònims
En esta ocasió este parell d’haikus està creat prenent l’eix vertical inclusiu dels hiperònims i l’eix horitzontal del la prototipicitat en el segon cas. Al primer poema les dues primeres síl·labes de cada vers és una paraula de des del primer vers fins a lúltima es correspon amb nivells d’especificitat. El nivell superior i més general és el primer vers i així succesivament. El segon haiku, gos és l’anima domèstic més prototípic, per això ocupa la posició sil·làbica central. Espere que us agraden:
1
Moble de fusta obrera,
taula que observa paraules,
mesa d’eleccions.
2
Animals domèstics:
hàmster, gat, gos, lloro, ànec,
pollet, jo mateix.
Filed under Poemes
Altres jocs rítmics i pictòrics
Este primer poema només està format per versos pentasíl·labs, en català es conta fins la última ccentuada, aleshores el segon vers no és de set sinó de cin síl·labes, podriem dir que és un haiku amagat sota la mètrica catalana:
Contem fins a cinc
síl·labes en mètrica,
versos ben petits.
Al següent haiku he dibuixat una fletxa amb l’esquema sil·làbic, en comptes de vocals el focus és la paraula avant i es situa en esl extrems i el pic de la punta de la fleta, tal com mostre al dibuix:
Van, van, van avant.
Van, van, van, van, avant van.
Van, van, van avant.
Com si es tractara d’un tauler d’escacs, he omplit les ratlles de l’esquema mètric amb vocals posteriors, que són les més obscures a l’hora de pronunciar, i les vocals anteriors, que són les més clares. Així, he volgut imitar les caselles negres i blanques dels escacs:
Joc en un pis fosc,
urdit bosc de murs i torres.
Mort en un, i prou.
Filed under Poemes
Més esquemes sil·làbics amb dibuixos
Seguint la idea de dibuixar un cub dins l’esquema sil·làbic gràfic mètric de l’haiku
he escrit altres poemes amb diferents formes geomètriques i si em permeteu el joc de paraula, poemètriques:
1
Línies rectes
Fem camí, filet
adreçant-se al cel blau
com la recta pura.
2
Dos quadrats amb mesura de tres i dues síl·labes
Ara farem un
quadrat gran amb altre xic.
Gran al quadrat gran.
3
El romb
El romb només gira
com si fos un quadrat
que sofreix mareig.
4
Dos rombs
Amb dos de rombs, nyas!
Tots els homes, dones grans
de dormir, poc, gens!
5
haiku + haiku = haikuadrat
Cant petit, minúscul,
cant fi i curt des d’un tanka.
Cant que es diu haiku.
Filed under Poemes
Esquema sil·làbic amb dibuixos
p { margin-bottom: 0.21cm; }
Estos dies he reflexionat molt sobre l’esquema sil·làbic de
l’haiku. Cada cop que escric a dalt em faig unes petites ratlles que
corresponen a les síl·labes, més o menys com:
Figura 1
De la mateixa manera que veiem estes ratlles com una successió de
línies curtes, vaig voler anar més enllà i unir-les dibuixant. Si
agafem un paper i unim de la primera línia de la Figura 1 les roges:
_ _ _ _ _
Figura 2.1
en quedarà més o menys com
_ ___ _ _
Figura 2.2
ara unim la segona ratlla de la Figura 2.1 a la primera i tercera
ratlla de la Figura 3.1, també unim la tercera ratlla de la Figura
2.1 amb la quarta de la Figura 3.1, és a dir, tres línies entre el
primer vers i el segon de la Figura 1
_ _ _ _
_ _ _
Figura 3.1
També unim la tercera i quarta de la Figura 3 quedant
_ _ ___
_ _ _
Figura 3.2
Al tercer vers de la figura 1 unim les ratlles per què quede com
Figura 2.2. I entre el segon vers i el tercer fem tres línies. Unim
la primera ratlla de la Figura 3.1 amb la segona de la Figura 2.1, la
tercera ratlla de la Figura 3.1 també amb la segona ratlla de la
Figura 2.1 i la quarta ratlla de la Figura 3.1 amb la tercera de la
Figura 2.1. El resultat hauria de ser quelcom semblant a un dibuix
d’un cub tridimensional. És ben diferent el resultat però
s’aproxima.
Sobre este esquema de ratlles i línies vaig substituir el roig
pel al vocal e (que ací he deixat en roig per un efecte més
visual) i vaig esciure el següent haiku:
Parets
rectes.Ruta
recta
i perfecta.
Línies
prou rectes
al cub.
Per dir-ho d’altra manera, allò que he fet ha sigut dibuixar dins
de l’estructura el tema de l’haiku. Com seguint el postulat de la
lingüística cognitiva de la forma és inseparable del significat.
Filed under Poemes
Uns decasíl·labs marquians (el primer vers de tipus Salvat-Papasseit)
Pel camí van les formigues a casa,
canta el pardal des de l’alta olivera,
fa el niu de branques la tímida esmerla
i l’apaput ho taca tot de caca.
El gos mandros dorm tota la vesprada,
el gat salvatge vigila la ratera
i el ratolí vol eixir però espera.
De nit ballen el mussol i la rata.
Toquen violins una orquestra de grills
i les granotes fan de cor al bassal.
Filed under Poemes
Jocs rítmics i sil·làbics
p { margin-bottom: 0.21cm; }
p { margin-bottom: 0.21cm; }
p { margin-bottom: 0.21cm; }
Estos dies
seguisc un ritme binari de síl·laba accentuada + síl·laba sense
accent. Un esquema semblant a este, on cada ratlla és una síl·laba
i l’accent la síl·laba accentuada:
‘
_ ‘ _ ‘
_
‘ _ ‘ _ ‘ _
‘
_ ‘ _ ‘
I
intente jugar encara més amb la forma dividint els versos. El 1er i
3er dos + tres síl·labes i el 2on dos+tres+dos:
‘
_ / ‘ _ ‘
_
‘ / _ ‘ _ / ‘ _
‘
_ / ‘ _ ‘
Espere
que vos agraden.
1
Estes
hores mortes
et
porten molts records
quasi
morts pel temps.
2
Res
no vàrem fer,
anàrem
drets al llit junts
sense
temps perdut.
3
Veus
esbarts pel cel
refent
la llum d’un sol gran.
Passen
moltes joves.
4
Temen
l’horitzó,
porucs
d’esforços mai fets,
cors
que van callant.
5
Tenim,
cor endins,
allò
que ens fa ésser humans,
pensament
ingenu.
6
Pica.
Altre cop
igual.
Un soroll constant.
Ritme
de paraules.
7
Haiku
en dues llengües
Un
esbart d’aus alt
va
en constant escapada,
a
sota l’ombra tu.
(Pájaros
altos
en
fuga constante, tu vas
bajo
su sombra).
Filed under Poemes
Poesia cognitiva
1
Base metafòrica,
perfil cognitiu, haiku:
ment i pensament.
2
Fem paraules amb
la capacitat mental.
Cor regant la ment.
3
Nostre cos fa el món,
nostre món ve fet amb mots,
(in)significant.
Filed under Poemes
Ni tot l’or del món i altres haikus
1
Ni tot l’or del món
ni cap persona ací…
creativitat!
2
Tenim un poc de
temps per fer allò que ens diu
el cor a dins nostre.
3
Com si fos un poc
tímid el punt d’on alcem
el llarg vol final.
4
Esperarem tres,
i un altre com més, tres.
On caurà el toc?
5
(Monosíl·labs)
Ell, sí, com si fos
un troç de gos verd i rar…
Ho sent, res a fer.
6
Ella, quasi, essent
massa durant esta edat
pueril morta a tirs.
7
(A aquell nen amb síndrome de down)
Casi quince o más,
niño hasta que muera
juega inocente.
8
Los pasajeros
sin prisa en su vuelta
no compran nada.
Filed under Poemes
Pablo Rodes: treball visual a partir de la poesia
En esta pàgina podreu trobar un vídeo artístic de Pablo Rodes, un gran artista pictòric d’Alacant, molt recomanable per la bona trajectoria que té a la UA, que en esta ocasió va treballar a partir d’un poema
Filed under Poemes
Un bon home
1
J., sent molt bo
com un mestre del seu art,
també és un bon home.
2
En una visita
totalment inesperada
emoció i secrets.
Filed under Poemes
Un matí d’estiu
1
T’inventes poemes
que rebenten quasi sempre
de matí o pel vespre.
2
Et desfas a poc
a poc marcint el cervell
cap a la ignorància.
3
Tanques les finestres.
El núvol altiu de pols
em deixa en pau.
4
No has treballat
el camp només per tenir
uns pocs brots mig secs.
5
Xicoteta branca
flotant riu avall vençuda
pel lògic consens.
6
Un senegalés
diu que se’n va a Irlanda
a buscar treball.
Filed under Poemes
Els poetes em fan por o Són éssers de llegenda
1
Com el s vells licàntrops
amb la lluna, un poema
transforma un humà.
2
Lluitador, romàntic,
absurd… poeta a trossos,
com el monstre Frankenstein.
3
Nocturn, beu com sang
allò que mana de dins:
vampir d’emocions.
Filed under Poemes
Escoltant la Penguin Cafe Orchestra
1
Telèfon i goma
conduïts per uns pingüins:
bons tons musicals.
2
Versió personal de Telephone and rubber band
Bats i cops de núvols
fan ressons de gust dolç aeri
cor endins pel cel.
3
Joc d’infants, violins
rítmics pugen alt mil cants
d’animals salvatges.
4
Violins, guitarres,
pians… a mans de pingüins:
lúdica orquestra.
Filed under Poemes
Poemes de protesta
1
Des del més profund
de l’idioma català
rugeix la meua ànima.
2
El meu esperit
té unes dents afilades:
poemes al coll.
3
Les ones es trenquen
ensordint l’aire al voltant
del meu constant doll.
4
Rebenta i espenta
la meua sang per la terra
cavant-me un turó.
5
Com un gos bretó
en la instintiva caça
la ploma m’indica.
6
Ben vora la fúria
el meu cor deixa la beina
prest a la batalla.
7
Les meues entranyes
em demanen destrucció
de la injustícia.
Filed under Poemes
Replegant flors amb Maria, Elena i Godot i altres haikus
1
Flors al voltant de
la casa, passeig tanquil,
quatre explorant-ho tot.
2
Mires com cauen
les gotes del cel d’eixe
núvol que és gran.
3
Riu amb accent prou
per fer estos ritmes de
tres o de dos mots.
4
Uns dies al·legres;
altres, com hui, estas trist.
Cels grisos, cors foscs.
5
Què es marceix adins?
Unes palmeres que moren.
Arrel seca a terra.
6
El meu país, la
meua veritable terra:
mon cor que batega.
7
La indesició
batega a l’aiguamoll.
Vaixells tremolosos.
8
Tremola la llum
de l’únic fanal al porxo.
La cuca el tensa.
9
Dorm el nen a sota
de les mantes ben calentes
que serven la son.
10
El pimentó dolç,
la sal, l’aigua bollint, la
cuïna és un bosc.
11
Un poeta, no.
És tímid, es queda ahí.
S’esvera del món.
12
I entre mols altres
a Elx tenim el Jaen,
ciutat de poetes.
Filed under Poemes
Així com qui s’acosta al sol i es crema
Així com qui s’acosta al sol i es crema,
d’esta manera nostra terra cou,
com calfa l’aigua ben bollint a l’ou,
la poca cura desfarà l’esfera.
Alguns britànics porten per senyera
el going green i no pas con nosaltres
que l’Esplanada la volem amb marges
plens de vehicles empolsant l’arbreda.
I a l’aeroport per eucalíptus fem
uns edificis que seran nous i blancs
però que poc tenen de naturals.
Marededéu, no sé on acabarem!
Filed under Poemes
poetable
