Abandonada la Sèquia Major d’Elx

Fa dos mesos que la Sèquia Major no porta aigua. Esta sèquia està al costat del Parc Municipal d’Elx i baixa des del pantà. L’aigua perduda s’està llançant a la rambla. Esperem que en esta època de crisi econòmica no es llance a perdre la font de la vida de moltes palntes. En arribar l’estiu no tindrem tantes gotes gratuïtes caigudes del cel. Tenim un ampli article del nostre benvolgut poeta Gaspar Jaén i Urban a Tortuga.

Deixa un comentari

Filed under Assaig

Setze estrofes de Nadal.

p { margin-bottom: 0.21cm; }

1

Arriba un hivern fred

pel mig de Novembre,

la castanyera té roba

que encara està per estendre.

 

2

Tota la gent del Raval

ja no se’n va a la plaça

sense portar al damunt

quelcom de mànega llarga.

 

3

El grapat de gats del porxo

ja no dorm com abans feia

a fora a la llum del sol

sinó ran la xemeneia.

 

4

El rou que mulla al matí

totes les palmes de l’hort

a poc a poc es congela

com si fos la mà d’un mort.

 

5

Els grills ja no canten més

i en silenci esperen

les nadales del Betlem

amb la llum de les espelmes.

 

6

Calendureta al clatell

de Calendura observa

la Plaça de Baix amb llums

que inicien la festa.

 

7

Les finestres dels col·legis

estan pintades amb neu

amb figures nadalenques

celebrant el naixement

del fill de la Maredéu.

 

8

Els horts del camp valencià

s’omplen molt fins rebentar

de taronges, mandarines

codonys grans i clementines.

 

9

Les tendes del barri posen

boles i garlandes d’or

per què la gent senta el Nadal,

més que res per vendre un poc.

 

10

Van al Parc Municipal

els nens per veure els ànecs

que van nadant com bé poden

sota l’atenció del pares.

 

11

Any, sí; any, no; Cantó ve

a ca la Mare de Déu

travessant tots els carrers

estrets del barri jueu.

 

12

Apleguen dies alegres

amb moltes veus familiars

anunciant fills o nebots

i recordant el passat.

 

13

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Una nit sempre es sopa

després que parle el rei

mentre un oncle que és d’esquerra

protesta pel vell sistema

que ja no té cap remei.

 

14

Dies després, a migdia,

per a dinar tarongetes

i després un bon plat d’olla,

que ja estàs que rebentes.

 

15

Pels primers dies de l’any

cauen els Reis Macs d’Orient

deixant un munt de joguines

per què juguen tots els nens.

 

16

I en se que et descuides

ja s’han acabat els dies

que sempre estan plens de gent.

Fins l’any que ve! Ja veurem!

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Haikus a través de prototips i hiperònims

En esta ocasió este parell d’haikus està creat prenent l’eix vertical inclusiu dels hiperònims i l’eix horitzontal del la prototipicitat en el segon cas. Al primer poema les dues primeres síl·labes de cada vers és una paraula de des del primer vers fins a lúltima es correspon amb nivells d’especificitat. El nivell superior i més general és el primer vers i així succesivament. El segon haiku, gos és l’anima domèstic més prototípic, per això ocupa la posició sil·làbica central. Espere que us agraden:

 

1

 

Moble de fusta obrera,

taula que observa paraules,

mesa d’eleccions.

 

2

 

Animals domèstics:

hàmster, gat, gos, lloro, ànec,

pollet, jo mateix.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Altres jocs rítmics i pictòrics

Este primer poema només està format per versos pentasíl·labs, en català es conta fins la última ccentuada, aleshores el segon vers no és de set sinó de cin síl·labes, podriem dir que és un haiku amagat sota la mètrica catalana:

Contem fins a cinc

síl·labes en mètrica,

versos ben petits.

Al següent haiku he dibuixat una fletxa amb l’esquema sil·làbic, en comptes de vocals el focus és la paraula avant i es situa en esl extrems i el pic de la punta de la fleta, tal com mostre al dibuix:

Van, van, van avant.

Van, van, van, van, avant van.

Van, van, van avant.

Com si es tractara d’un tauler d’escacs, he omplit les ratlles de l’esquema mètric amb vocals posteriors, que són les més obscures a l’hora de pronunciar, i les vocals anteriors, que són les més clares. Així, he volgut imitar les caselles negres i blanques dels escacs:

Joc en un pis fosc,

urdit bosc de murs i torres.

Mort en un, i prou.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Més esquemes sil·làbics amb dibuixos

Seguint la idea de dibuixar un cub dins l’esquema sil·làbic gràfic mètric de l’haiku

 

 

he escrit altres poemes amb diferents formes geomètriques i si em permeteu el joc de paraula, poemètriques:

1

Línies rectes

Fem camí, filet

adreçant-se al cel blau

com la recta pura.

2

Dos quadrats amb mesura de tres i dues síl·labes

Ara farem un

quadrat gran amb altre xic.

Gran al quadrat gran.

3

El romb

El romb només gira

com si fos un quadrat

que sofreix mareig.

4

Dos rombs

Amb dos de rombs, nyas!

Tots els homes, dones grans

de dormir, poc, gens!

5

haiku + haiku = haikuadrat

Cant petit, minúscul,

cant fi i curt des d’un tanka.

Cant que es diu haiku.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Esquema sil·làbic amb dibuixos

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Estos dies he reflexionat molt sobre l’esquema sil·làbic de
l’haiku. Cada cop que escric a dalt em faig unes petites ratlles que
corresponen a les síl·labes, més o menys com:

Figura 1

 

De la mateixa manera que veiem estes ratlles com una successió de
línies curtes, vaig voler anar més enllà i unir-les dibuixant. Si
agafem un paper i unim de la primera línia de la Figura 1 les roges:

_ _ _ _ _

Figura 2.1

en quedarà més o menys com

_ ___ _ _

Figura 2.2

ara unim la segona ratlla de la Figura 2.1 a la primera i tercera
ratlla de la Figura 3.1, també unim la tercera ratlla de la Figura
2.1 amb la quarta de la Figura 3.1, és a dir, tres línies entre el
primer vers i el segon de la Figura 1

_ _ _ _
_ _ _

Figura 3.1

També unim la tercera i quarta de la Figura 3 quedant

_ _ ___
_ _ _

Figura 3.2

Al tercer vers de la figura 1 unim les ratlles per què quede com
Figura 2.2. I entre el segon vers i el tercer fem tres línies. Unim
la primera ratlla de la Figura 3.1 amb la segona de la Figura 2.1, la
tercera ratlla de la Figura 3.1 també amb la segona ratlla de la
Figura 2.1 i la quarta ratlla de la Figura 3.1 amb la tercera de la
Figura 2.1. El resultat hauria de ser quelcom semblant a un dibuix
d’un cub tridimensional. És ben diferent el resultat però
s’aproxima.



Sobre este esquema de ratlles i línies vaig substituir el roig
pel al vocal e (que ací he deixat en roig per un efecte més
visual) i vaig esciure el següent haiku:

Parets
rectes.Ruta

recta
i perfecta.
Línies

prou rectes
al cub.

Per dir-ho d’altra manera, allò que he fet ha sigut dibuixar dins
de l’estructura el tema de l’haiku. Com seguint el postulat de la
lingüística cognitiva de la forma és inseparable del significat.

 

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Petita reflexió

Per sobre la por,

més enllà de la ignorància

tens dret a riure.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Uns decasíl·labs marquians (el primer vers de tipus Salvat-Papasseit)

Pel camí van   les formigues a casa,

canta el pardal   des de l’alta olivera,

fa el niu de branques   la tímida esmerla

i l’apaput   ho taca tot de caca.

 

El gos mandros   dorm tota la vesprada,

el gat salvatge   vigila la ratera

i el ratolí   vol eixir però espera.

De nit ballen   el mussol i la rata.

 

Toquen violins   una orquestra de grills

i les granotes   fan de cor al bassal.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Jocs rítmics i sil·làbics

p { margin-bottom: 0.21cm; }
p { margin-bottom: 0.21cm; }
p { margin-bottom: 0.21cm; }

Estos dies
seguisc un ritme binari de síl·laba accentuada + síl·laba sense
accent. Un esquema semblant a este, on cada ratlla és una síl·laba
i l’accent la síl·laba accentuada:


_ ‘ _ ‘

_
‘ _ ‘ _ ‘ _


_ ‘ _ ‘

I
intente jugar encara més amb la forma dividint els versos. El 1er i
3er dos + tres síl·labes i el 2on dos+tres+dos:


_ / ‘ _ ‘

_
‘ / _ ‘ _ / ‘ _


_ / ‘ _ ‘

Espere
que vos agraden.

1

Estes
hores mortes

et
porten molts records

quasi
morts pel temps.

2

Res
no vàrem fer,

anàrem
drets al llit junts

sense
temps perdut.

3

Veus
esbarts pel cel

refent
la llum d’un sol gran.

Passen
moltes joves.

4

Temen
l’horitzó,

porucs
d’esforços mai fets,

cors
que van callant.

5

Tenim,
cor endins,

allò
que ens fa ésser humans,

pensament
ingenu.

6

Pica.
Altre cop

igual.
Un soroll constant.

Ritme
de paraules.

7

Haiku
en dues llengües

Un
esbart d’aus alt

va
en constant escapada,

a
sota l’ombra tu.

(Pájaros
altos

en
fuga constante, tu vas

bajo
su sombra).

 

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Poesia cognitiva

1

Base metafòrica,

perfil cognitiu, haiku:

ment i pensament.

2

Fem paraules amb

la capacitat mental.

Cor regant la ment.

3

Nostre cos fa el món,

nostre món ve fet amb mots,

(in)significant.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Ni tot l’or del món i altres haikus

1

 

Ni tot l’or del món

ni cap persona ací…

creativitat!

 

2

 

Tenim un poc de

temps per fer allò que ens diu

el cor a dins nostre.

 

3

 

Com si fos un poc

tímid el punt d’on alcem

el llarg vol final.

 

4

 

Esperarem tres,

i un altre com més, tres.

On caurà el toc?

 

5

 (Monosíl·labs)

Ell, sí, com si fos

un troç de gos verd i rar…

Ho sent, res a fer.

 

6

 

Ella, quasi, essent

massa durant esta edat

pueril morta a tirs.

 

7

(A aquell nen amb síndrome de down)

Casi quince o más,

niño hasta que muera

juega inocente.

 

8

 

Los pasajeros

sin prisa en su vuelta

no compran nada.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Pablo Rodes: treball visual a partir de la poesia

En esta pàgina podreu trobar un vídeo artístic de Pablo Rodes, un gran artista pictòric d’Alacant, molt recomanable per la bona trajectoria que té a la UA, que en esta ocasió va treballar a partir d’un poema

Link al video

 

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Un bon home

1

 

J., sent molt bo

com un mestre del seu art,

també és un bon home.

 

2

 

En una visita

totalment inesperada

emoció i secrets.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Un matí d’estiu

1

 

T’inventes poemes

que rebenten quasi sempre

de matí o pel vespre.

 

2

 

Et desfas a poc

a poc marcint el cervell

cap a la ignorància.

 

3

 

Tanques les finestres.

El núvol altiu de pols

em deixa en pau.

 

4

 

No has treballat

el camp només per tenir

uns pocs brots mig secs.

 

5

 

Xicoteta branca

flotant riu avall vençuda

pel lògic consens.

 

6

 

Un senegalés

diu que se’n va a Irlanda

a buscar treball.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Els poetes em fan por o Són éssers de llegenda

1

 

Com el s vells licàntrops

amb la lluna, un poema

transforma un humà.

 

2

 

Lluitador, romàntic,

absurd… poeta a trossos,

com el monstre Frankenstein.

 

3

 

Nocturn, beu com sang

allò que mana de dins:

vampir d’emocions.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Escoltant la Penguin Cafe Orchestra

1

 

Telèfon i goma

conduïts per uns pingüins:

bons tons musicals.

 

2

Versió personal de Telephone and rubber band

 

Bats i cops de núvols

fan ressons de gust dolç aeri

cor endins pel cel.

 

3

 

Joc d’infants, violins

rítmics pugen alt mil cants

d’animals salvatges.

 

4

 

Violins, guitarres,

pians… a mans de pingüins:

lúdica orquestra.

 

Deixa un comentari

Filed under Poemes

L’Altet

La terra és erma

en aterrar a l’Altet.

Uns nous visitants.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Poemes de protesta

1

 

Des del més profund

de l’idioma català

rugeix la meua ànima.

 

2

 

El meu esperit

té unes dents afilades:

poemes al coll.

 

3

 

Les ones es trenquen

ensordint l’aire al voltant

del meu constant doll.

 

4

 

Rebenta i espenta

la meua sang per la terra

cavant-me un turó.

 

5

 

Com un gos bretó

en la instintiva caça

la ploma m’indica.

 

6

 

Ben vora la fúria

el meu cor deixa la beina

prest a la batalla.

 

7

 

Les meues entranyes

em demanen destrucció

de la injustícia.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Replegant flors amb Maria, Elena i Godot i altres haikus

1

 

Flors al voltant de

la casa, passeig tanquil,

quatre explorant-ho tot.

 

2

 

Mires com cauen

les gotes del cel d’eixe

núvol que és gran.

 

3

 

Riu amb accent prou

per fer estos ritmes de

tres o de dos mots.

 

4

 

Uns dies al·legres;

altres, com hui, estas trist.

Cels grisos, cors foscs.

 

5

 

Què es marceix adins?

Unes palmeres que moren.

Arrel seca a terra.

 

6

 

El meu país, la

meua veritable terra:

mon cor que batega.

 

7

 

La indesició

batega a l’aiguamoll.

Vaixells tremolosos.

 

8

 

Tremola la llum

de l’únic fanal al porxo.

La cuca el tensa.

 

9

 

Dorm el nen a sota

de les mantes ben calentes

que serven la son.

 

10

 

El pimentó dolç,

la sal, l’aigua bollint, la

cuïna és un bosc.

 

11

 

Un poeta, no.

És tímid, es queda ahí.

S’esvera del món.

 

12

 

I entre mols altres

a Elx tenim el Jaen,

ciutat de poetes.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Així com qui s’acosta al sol i es crema

Així com qui s’acosta al sol i es crema,

d’esta manera nostra terra cou,

com calfa l’aigua ben bollint a l’ou,

la poca cura desfarà l’esfera.

 

Alguns britànics porten per senyera

el going green i no pas con nosaltres

que l’Esplanada la volem amb marges

plens de vehicles empolsant l’arbreda.

 

I a l’aeroport per eucalíptus fem

uns edificis que seran nous i blancs

però que poc tenen de naturals.

Marededéu, no sé on acabarem!

Deixa un comentari

Filed under Poemes