Uns decasíl·labs marquians (el primer vers de tipus Salvat-Papasseit)

Pel camí van   les formigues a casa,

canta el pardal   des de l’alta olivera,

fa el niu de branques   la tímida esmerla

i l’apaput   ho taca tot de caca.

 

El gos mandros   dorm tota la vesprada,

el gat salvatge   vigila la ratera

i el ratolí   vol eixir però espera.

De nit ballen   el mussol i la rata.

 

Toquen violins   una orquestra de grills

i les granotes   fan de cor al bassal.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s