Setze estrofes de Nadal.

p { margin-bottom: 0.21cm; }

1

Arriba un hivern fred

pel mig de Novembre,

la castanyera té roba

que encara està per estendre.

 

2

Tota la gent del Raval

ja no se’n va a la plaça

sense portar al damunt

quelcom de mànega llarga.

 

3

El grapat de gats del porxo

ja no dorm com abans feia

a fora a la llum del sol

sinó ran la xemeneia.

 

4

El rou que mulla al matí

totes les palmes de l’hort

a poc a poc es congela

com si fos la mà d’un mort.

 

5

Els grills ja no canten més

i en silenci esperen

les nadales del Betlem

amb la llum de les espelmes.

 

6

Calendureta al clatell

de Calendura observa

la Plaça de Baix amb llums

que inicien la festa.

 

7

Les finestres dels col·legis

estan pintades amb neu

amb figures nadalenques

celebrant el naixement

del fill de la Maredéu.

 

8

Els horts del camp valencià

s’omplen molt fins rebentar

de taronges, mandarines

codonys grans i clementines.

 

9

Les tendes del barri posen

boles i garlandes d’or

per què la gent senta el Nadal,

més que res per vendre un poc.

 

10

Van al Parc Municipal

els nens per veure els ànecs

que van nadant com bé poden

sota l’atenció del pares.

 

11

Any, sí; any, no; Cantó ve

a ca la Mare de Déu

travessant tots els carrers

estrets del barri jueu.

 

12

Apleguen dies alegres

amb moltes veus familiars

anunciant fills o nebots

i recordant el passat.

 

13

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Una nit sempre es sopa

després que parle el rei

mentre un oncle que és d’esquerra

protesta pel vell sistema

que ja no té cap remei.

 

14

Dies després, a migdia,

per a dinar tarongetes

i després un bon plat d’olla,

que ja estàs que rebentes.

 

15

Pels primers dies de l’any

cauen els Reis Macs d’Orient

deixant un munt de joguines

per què juguen tots els nens.

 

16

I en se que et descuides

ja s’han acabat els dies

que sempre estan plens de gent.

Fins l’any que ve! Ja veurem!

Haikus a través de prototips i hiperònims

En esta ocasió este parell d’haikus està creat prenent l’eix vertical inclusiu dels hiperònims i l’eix horitzontal del la prototipicitat en el segon cas. Al primer poema les dues primeres síl·labes de cada vers és una paraula de des del primer vers fins a lúltima es correspon amb nivells d’especificitat. El nivell superior i més general és el primer vers i així succesivament. El segon haiku, gos és l’anima domèstic més prototípic, per això ocupa la posició sil·làbica central. Espere que us agraden:

 

1

 

Moble de fusta obrera,

taula que observa paraules,

mesa d’eleccions.

 

2

 

Animals domèstics:

hàmster, gat, gos, lloro, ànec,

pollet, jo mateix.

Altres jocs rítmics i pictòrics

Este primer poema només està format per versos pentasíl·labs, en català es conta fins la última ccentuada, aleshores el segon vers no és de set sinó de cin síl·labes, podriem dir que és un haiku amagat sota la mètrica catalana:

Contem fins a cinc

síl·labes en mètrica,

versos ben petits.

Al següent haiku he dibuixat una fletxa amb l’esquema sil·làbic, en comptes de vocals el focus és la paraula avant i es situa en esl extrems i el pic de la punta de la fleta, tal com mostre al dibuix:

Van, van, van avant.

Van, van, van, van, avant van.

Van, van, van avant.

Com si es tractara d’un tauler d’escacs, he omplit les ratlles de l’esquema mètric amb vocals posteriors, que són les més obscures a l’hora de pronunciar, i les vocals anteriors, que són les més clares. Així, he volgut imitar les caselles negres i blanques dels escacs:

Joc en un pis fosc,

urdit bosc de murs i torres.

Mort en un, i prou.

Més esquemes sil·làbics amb dibuixos

Seguint la idea de dibuixar un cub dins l’esquema sil·làbic gràfic mètric de l’haiku

 

 

he escrit altres poemes amb diferents formes geomètriques i si em permeteu el joc de paraula, poemètriques:

1

Línies rectes

Fem camí, filet

adreçant-se al cel blau

com la recta pura.

2

Dos quadrats amb mesura de tres i dues síl·labes

Ara farem un

quadrat gran amb altre xic.

Gran al quadrat gran.

3

El romb

El romb només gira

com si fos un quadrat

que sofreix mareig.

4

Dos rombs

Amb dos de rombs, nyas!

Tots els homes, dones grans

de dormir, poc, gens!

5

haiku + haiku = haikuadrat

Cant petit, minúscul,

cant fi i curt des d’un tanka.

Cant que es diu haiku.

Esquema sil·làbic amb dibuixos

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Estos dies he reflexionat molt sobre l’esquema sil·làbic de
l’haiku. Cada cop que escric a dalt em faig unes petites ratlles que
corresponen a les síl·labes, més o menys com:

Figura 1

 

De la mateixa manera que veiem estes ratlles com una successió de
línies curtes, vaig voler anar més enllà i unir-les dibuixant. Si
agafem un paper i unim de la primera línia de la Figura 1 les roges:

_ _ _ _ _

Figura 2.1

en quedarà més o menys com

_ ___ _ _

Figura 2.2

ara unim la segona ratlla de la Figura 2.1 a la primera i tercera
ratlla de la Figura 3.1, també unim la tercera ratlla de la Figura
2.1 amb la quarta de la Figura 3.1, és a dir, tres línies entre el
primer vers i el segon de la Figura 1

_ _ _ _
_ _ _

Figura 3.1

També unim la tercera i quarta de la Figura 3 quedant

_ _ ___
_ _ _

Figura 3.2

Al tercer vers de la figura 1 unim les ratlles per què quede com
Figura 2.2. I entre el segon vers i el tercer fem tres línies. Unim
la primera ratlla de la Figura 3.1 amb la segona de la Figura 2.1, la
tercera ratlla de la Figura 3.1 també amb la segona ratlla de la
Figura 2.1 i la quarta ratlla de la Figura 3.1 amb la tercera de la
Figura 2.1. El resultat hauria de ser quelcom semblant a un dibuix
d’un cub tridimensional. És ben diferent el resultat però
s’aproxima.

Sobre este esquema de ratlles i línies vaig substituir el roig
pel al vocal e (que ací he deixat en roig per un efecte més
visual) i vaig esciure el següent haiku:

Parets
rectes.Ruta

recta
i perfecta.
Línies

prou rectes
al cub.

Per dir-ho d’altra manera, allò que he fet ha sigut dibuixar dins
de l’estructura el tema de l’haiku. Com seguint el postulat de la
lingüística cognitiva de la forma és inseparable del significat.

 

Petita reflexió

Per sobre la por,

més enllà de la ignorància

tens dret a riure.

Uns decasíl·labs marquians (el primer vers de tipus Salvat-Papasseit)

Pel camí van   les formigues a casa,

canta el pardal   des de l’alta olivera,

fa el niu de branques   la tímida esmerla

i l’apaput   ho taca tot de caca.

 

El gos mandros   dorm tota la vesprada,

el gat salvatge   vigila la ratera

i el ratolí   vol eixir però espera.

De nit ballen   el mussol i la rata.

 

Toquen violins   una orquestra de grills

i les granotes   fan de cor al bassal.