Monthly Archives: Octubre 2010

Jocs rítmics i sil·làbics

p { margin-bottom: 0.21cm; }
p { margin-bottom: 0.21cm; }
p { margin-bottom: 0.21cm; }

Estos dies
seguisc un ritme binari de síl·laba accentuada + síl·laba sense
accent. Un esquema semblant a este, on cada ratlla és una síl·laba
i l’accent la síl·laba accentuada:


_ ‘ _ ‘

_
‘ _ ‘ _ ‘ _


_ ‘ _ ‘

I
intente jugar encara més amb la forma dividint els versos. El 1er i
3er dos + tres síl·labes i el 2on dos+tres+dos:


_ / ‘ _ ‘

_
‘ / _ ‘ _ / ‘ _


_ / ‘ _ ‘

Espere
que vos agraden.

1

Estes
hores mortes

et
porten molts records

quasi
morts pel temps.

2

Res
no vàrem fer,

anàrem
drets al llit junts

sense
temps perdut.

3

Veus
esbarts pel cel

refent
la llum d’un sol gran.

Passen
moltes joves.

4

Temen
l’horitzó,

porucs
d’esforços mai fets,

cors
que van callant.

5

Tenim,
cor endins,

allò
que ens fa ésser humans,

pensament
ingenu.

6

Pica.
Altre cop

igual.
Un soroll constant.

Ritme
de paraules.

7

Haiku
en dues llengües

Un
esbart d’aus alt

va
en constant escapada,

a
sota l’ombra tu.

(Pájaros
altos

en
fuga constante, tu vas

bajo
su sombra).

 

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Poesia cognitiva

1

Base metafòrica,

perfil cognitiu, haiku:

ment i pensament.

2

Fem paraules amb

la capacitat mental.

Cor regant la ment.

3

Nostre cos fa el món,

nostre món ve fet amb mots,

(in)significant.

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Ni tot l’or del món i altres haikus

1

 

Ni tot l’or del món

ni cap persona ací…

creativitat!

 

2

 

Tenim un poc de

temps per fer allò que ens diu

el cor a dins nostre.

 

3

 

Com si fos un poc

tímid el punt d’on alcem

el llarg vol final.

 

4

 

Esperarem tres,

i un altre com més, tres.

On caurà el toc?

 

5

 (Monosíl·labs)

Ell, sí, com si fos

un troç de gos verd i rar…

Ho sent, res a fer.

 

6

 

Ella, quasi, essent

massa durant esta edat

pueril morta a tirs.

 

7

(A aquell nen amb síndrome de down)

Casi quince o más,

niño hasta que muera

juega inocente.

 

8

 

Los pasajeros

sin prisa en su vuelta

no compran nada.

Deixa un comentari

Filed under Poemes