1
T’inventes poemes
que rebenten quasi sempre
de matí o pel vespre.
2
Et desfas a poc
a poc marcint el cervell
cap a la ignorància.
3
Tanques les finestres.
El núvol altiu de pols
em deixa en pau.
4
No has treballat
el camp només per tenir
uns pocs brots mig secs.
5
Xicoteta branca
flotant riu avall vençuda
pel lògic consens.
6
Un senegalés
diu que se’n va a Irlanda
a buscar treball.
Filed under Poemes
1
Com el s vells licàntrops
amb la lluna, un poema
transforma un humà.
2
Lluitador, romàntic,
absurd… poeta a trossos,
com el monstre Frankenstein.
3
Nocturn, beu com sang
allò que mana de dins:
vampir d’emocions.
Filed under Poemes
1
Telèfon i goma
conduïts per uns pingüins:
bons tons musicals.
2
Versió personal de Telephone and rubber band
Bats i cops de núvols
fan ressons de gust dolç aeri
cor endins pel cel.
3
Joc d’infants, violins
rítmics pugen alt mil cants
d’animals salvatges.
4
Violins, guitarres,
pians… a mans de pingüins:
lúdica orquestra.
Filed under Poemes
1
Des del més profund
de l’idioma català
rugeix la meua ànima.
2
El meu esperit
té unes dents afilades:
poemes al coll.
3
Les ones es trenquen
ensordint l’aire al voltant
del meu constant doll.
4
Rebenta i espenta
la meua sang per la terra
cavant-me un turó.
5
Com un gos bretó
en la instintiva caça
la ploma m’indica.
6
Ben vora la fúria
el meu cor deixa la beina
prest a la batalla.
7
Les meues entranyes
em demanen destrucció
de la injustícia.
Filed under Poemes
1
Flors al voltant de
la casa, passeig tanquil,
quatre explorant-ho tot.
2
Mires com cauen
les gotes del cel d’eixe
núvol que és gran.
3
Riu amb accent prou
per fer estos ritmes de
tres o de dos mots.
4
Uns dies al·legres;
altres, com hui, estas trist.
Cels grisos, cors foscs.
5
Què es marceix adins?
Unes palmeres que moren.
Arrel seca a terra.
6
El meu país, la
meua veritable terra:
mon cor que batega.
7
La indesició
batega a l’aiguamoll.
Vaixells tremolosos.
8
Tremola la llum
de l’únic fanal al porxo.
La cuca el tensa.
9
Dorm el nen a sota
de les mantes ben calentes
que serven la son.
10
El pimentó dolç,
la sal, l’aigua bollint, la
cuïna és un bosc.
11
Un poeta, no.
És tímid, es queda ahí.
S’esvera del món.
12
I entre mols altres
a Elx tenim el Jaen,
ciutat de poetes.
Filed under Poemes
El Tempir: Associació Cívica per la llengua a Elx
poetable
