“Tren no. 8” dins Libelo: revista joven de creación literaria (Alacant, 2000)

TREN
No 8

 

Ell
l’esperava avui. Sabia que no li fallaria, com sempre. I eren anys i
anys d’amistat i de secrets, i avui finalment li diria que ell era el
seu millor amic. Ho tenia clar però no encontrava el moment
per dir-li-ho, avui era el moment esperat.

Ella
també l’esperava. Sabia que no li fallaria, com sempre. Ja
eren anys de companyia i consells, ja era hora de tornar a veure el
petit germanet, aquell a qui pertanyia la cara de xiquet d’aquelles
fotos que es sabia de memòria. Era hora de veure com havia
canviat, com era la seua cara adulta, i inclús l’ànima.

Al
costat d’ells també estava ella. Sabia que no li fallaria, com
sempre. I eren anys d’alguna cosa que anava més enllà
de l’amistat, però ell no se n’adonà. Les seues
converses telefòniques confirmaren les mútues sospites:
estaven enamorats. Hui era el dia. Ella li esperava amb el petit
regal. Aquell anell que junt a l’altre que ell portava formava el
jing-jang.
Era hora de que tot fóra blanc i amb forma de cor. Estava
nerviosa.

Parà
el tren i ells, sense conéixer-se cap ni un, buscaren
àvidament la seua cara, o com l’imaginaven ara.

-¡¡Algú
busca el senyor Vicent Andrés!!- Digué un guàrdia
des d’una finestreta amb una carta a la mà.

-¡Jo!-
Digué ell.

-¡Jo!-
Digué ella.

-¡Jo!-
Digué l’altra ella.

Els
tres s’aguaitaren. No es coneixien i s’acostaren al guàrdia.

-Ell
no ha vingut. Ha manat una carta… – Es miraren els tres i com no
eren possessius i volien compartir les noves digueren que la llegira
per tots tres:

-Bé,
comence. ¡Ehem!…

"Benvolgut
pare,

sent
molt no poder anar i estar allí per què em reberes. He
decidit quedar-me. Em vaig convéncer aquest mes passat.
Veuràs. He conegut el meu millor amic, ell viu aquí.
També compartisc escalera amb una xica que la vull com una
germana, i m’atreviria a dir que més, però no s’ho
digues a la tata ¿eh? També fa dos setmanes que estic
freqüentant una discoteca on he conegut una xica bellíssima.
Crec que m’he enamorat d’ella. Avisa a tots que em quedaré una
llarga temporada. Adéu.


Amb afecte:

ton
fill"
.-Amb
inocència el guàrdia alçà la mirada, en
mirar-los vegué que acabava de trencar tres ànimes.

 

Deixa un comentari

Filed under Contes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s