De paraula en paraula

DE PARAULA EN PARAULA  

"m’he aturat caient

de paraula en paraula,

com per grades de sol,

avall, al fons del cec abisme groc,

on lluu cremant la pedra solitària.”

Joan Vinyoli

I. Endreces brostades

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

HOMENATGE A SALVADOR DALÍ

I

A Salvador i Gala.

"l’aire cobert de vents, pluigs e de grops,

e el mar tot blanc d’escuma pel mal temps.”

Andreu Febrer

ROCAM

de barquetes i mar.

Plugim

com granets de raïm.

Cadaqués,

dolç i acollidor poblet.

Aquest matí,

com els que veuria Dalí.

 

 

 

 

 

 

 

 

II

JO, COM ELL, TAMBÉ VULL SER DALÍ

A En S. D. in memoriam

"Yes, dear. I’ll write to you.”

Roald Dahl

MADRID m’esperava a l’última parada del tren.

La primera era el nu dels teus pits a Cadaqués.

Sota la fina brusa et sortiren els fruits sabrosos

i no es varen fer crepuscle rogenc

fins que el teu gemec atià l’instant

com la rabosa a mitjanit a la serra.

—“En anar-m’en a Madrid no t’escriuré”,

et vaig dir efusivament. Tu esdevingueres

tan blanca com la carn que em mostrares.

Tota sencera et vaig abraçar.

Dos granets d’aigua et caigueren dels ulls,

jo sabia —o almenys esperava—

que no era veritat. Jo no era Dalí.

 

 

 

 

 

 

 

 

AQUELL 1924 DE KAFKA

I

 

 

DESCENDIRES a l’agonia

i se’t ficà la crosta

de nen introvertit

dins aquell escrit.

Volies insinuar-li

alguna cosa al pare.

Però cruelment

no et feia cas.

Tot era impossible.

Hauràs d’excusar-me,

supose. I és que

l’any de la teua mort

seria un bon any

-i més per qui naixeria-

per a la literatura catalana.

 

 

 

 

 

 

 

 

II

ÚLTIMA DESPEDIDA DE FELICE BAUER

"Amant llanguesc e llanguint pas gran pena,

e penant muir e morint vau perdent

gauig e solaç, …"

Gilabert de Próixita

EL moment més estrany.

Un únic moment

amb testimoni.

Com aquella única ràbia

de Jesucrist a la Bíblia.

Tocares fons amarg.

Les úniques llàgrimes conegudes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

III

 

 

 

INTENSITAT és

quan et trobes

que un amic teu

és net d’una veïna

del poeta Miguel Hernández.

Malgrat això, -supose-

existiran milers més potents.

Donaria tot només

pel nom de la suïssa.

Aquell amor fugaç i secret.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

IV

 

 

 

DAVALLARES amb anècdotes

a uns sentiments polsosos,

estrets i agobiants.

Reflecties això mateix

segons el que es diu de tu.

Poques voltes

m’he posat de part de Fielding

i t’he anomenat Pamela.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

V

 

 

 

AI, pobre Kafka!

Mig alemany.

Amarg món d’escriptor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

II. Grau en versos

"He tried to weigh his soul to see if it was a poet’s
soul.”


James Joyce

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"…En

la boca el

poema es tiempo

transcurrido Humo

que se va.”

Carlos Cebrián

VERSOS que se n’aniran una nit.

Com si fóra la mar una llengua.

Com si foren volutes de fum

desafiant un vent de llevant.

Com l’Estellés: "un entre tants…"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TANTS EXPECTANTS

"La superioritat de les criatures…"

Franz Kafka

 

EMPRAVEM tots el típic gest

abans de saber la notícia.

Encara que hi havia d’altres

que era la seua primera volta.

Algú va dir uns pocs noms.

Els nostres cors deixaren el deler.

Els ulls encara els teníem drets,

però l’ànima era un eriçó
mort.


Amb màscares de somriures

i unes poques paraules

ens retiràrem vençuts

com d’un camp de batalla:

el xic que necessitava

haver guanyat per continuar vivint;

l’altre que volia confirmar

el seu esperit de lluita;

molts valents que s’endeutarien;

altres que, malgrat el primer colp,

varen morir per sempre més.

-Aquests últims són llegenda-.

Cap de nosaltres

era mereixedor d’un premi literari,

i això ens dolia.

 

 

 

 

 

 

III. Ànima feble d’amant

"Tienes el alma frágil

de virgen o de amante."

Antonio Colinas

 

TÈRBOLS D’ULLS-PEIXOS I ESTIU O UN AMOR IRÒNIC

"La possession de mon cœur est une chose qui vous est
toute acquise".


Molière

 

IMPORTA el lloc

si hem de no amar-nos?

Tots els dies a la mateixa hora

i a la cantonada del passeig

tu i jo farem com que no ens trobem.

Tot seguit el ja típic café

que encara no em pres mai

-el teu és "Un café solo", ¿no?-.

No anem a xarrar-nos

dels esdeveniments quotidians

-l’institut i tot això

que ja fa temps que no em contes pas,

sempre igual-. Després,

no ens besem intensament sense

temps recorrent les nostres llengües

-i fem com que no ens amaguem

per si de cas cap conegut curiós

mira i descobreix el que perilla-.

No sé tu però jo…

Si per tu fóra estaries

no fent-ho per sempre més.

Jo m’he afartat de la

nostra nul·la relació

que és de tots els dies.

Demà em declare. Paraula.

 

"Una mirada, unas palabras,

un café lento…"

Alfonso Agulló Morenilla

 

TENS prou poder.

Em desfàs a pensaments.

M’has refusat un café lent.

 

 

"He volgut meditar en els teus disset anys.”

Vicent Andrés Estellés

NO és meravellosa

la dona que et diu que no,

per qüestió d’honor?

¿Tan sols per tradició?

¿Pel seu costum?

(Jo no li ho pregunte

al seu costum,

sinó a ella).

 

 

"Cuando los labios y la piel recuerdan…"

"Aquellos ojos; eran, creo, azules…"

Konstantino Kavafis

SE m’ha oblidat

el teu rostre.

Et vull des d’aquest avui.

Et mire, et busque.

(L’ombra s’allarga al paper).

Et mire fixament.

Tenies cara de poema ahir.

Record(e).

Hui et pareixes a la teua absència.

Demà… ¿Demà?

Et maquillaràs

d’aire inquiet.

 

 

"No memory of the past touched him.”

James Joyce

ABANS  de morir

li sagnaven les venes.

Clavellí roig de foc.

Només va recordar

tota la seua vida en segons.

Li sagnaven les venes, encara.

Morí abans de morir.

Clavellí roig de foc.

Abans. Ara vivia feliç,

sense recordar.

 

 

"Je suis deux jours sans la voir, qui sont pour moi deux
siècles effroyables: je la rencontre par hasard; …"


Molière

ERRÀVEU pel centre de la plaça.

Recordes aquell mercadet

ple de marroquineries.

L’espectacle magnífic

que oferia per fora

el Gran Hotel de l’Òpera

et convenceria per fer

aquelles primeres fotos.

El sol vos va guiar

per carrers multicolors

poblats de mirades polícromes.

Et preguntaves

què havia d’especial

en aquells turistes

dins la seua pàtria.

Assegut vas demanar un café.

Un cambrer espanyol

et salvà la vida

aquell instant…

Va ser un dia

d’aquells que passares

a Toulouse.

Aquella ciutat

on et trobares

la Dama d’Elx

per segona volta

inesperadament.

 

 

pRoBLema

"hacia el inevitable poema de los días.”

Javier Yagüe

S’ESMICOLEN els dies

per aquesta finestra.

Jaus com vell cremat:

torrat i savi.

Aquesta vesprada

-un poc migdia encara-

se’t presenta malenconiosa.

Jauràs encara demà.

Un altre dia que té com fat

acabar en un capaltard.

 

 

Finca del Pantanero, La Marina del Pinet.

Barri de la Zapatillera, Elx.

Estiu 1998-1999.

 

 

Epíleg i endreces

 Amb l’“Homenatge a Salvador Dalí” vaig començar
escribint les "Endreces brostades" a tants artistes que m’han impressionat
profundament com Fanz Kafka, Vicent Andrés Estellés, Maurice
Ravel, Mary Shelley… i a aquells que tinc a l’abast de les paraules i
l’amistat.

 "Grau en versos" té una petita part de metapoesia,
obsessió per moments en mi, i una altra de poètes anònims
(jovens poetes callats) amb qui m’identifique completament.

 "Ànima feble d’amant" són els poemes
d’amor marcats per uns noms, unes cançons i uns llocs. Excepte les
dos últimes composicions: "Erràveu pel centre de la plaça"
és el cant que conclou el cicle personal dedicat a aquesta ciutat
agermanada amb Elx: Toulouse; i "pRoBLema" és l’altra obsessió
que a voltes em posseeix: el pas del temps.

 Vull donar les gràcies als Centres Juvenils
(al grup d’animació per l’atenció i les molèsties),
a l’Ajuntament de Mislata i a tota la seua gent.

 També dedicar "Homenatge a Salvador Dalí"
a André Sekkaï i M. et Mme Laurents. "Aquell 1924 de Kafka"
a Cristian A. Brotons i Loli Roman, Jerónimo L. Bru, José
García, Ruben García, Felix Monguilot i Jaime Selva i Cristina
Martínez. "Versos que se n’aniran una nit" a l’Associació
Cultural Frutos del Tiempo (en especial a Juan Àngel Castaño)
per la il·lusió dels primers poemes publicats. "Tants expectants"
a tots aquells que són jovens poetes callats, també a Juanma
Agulles i Alfonso Agulló (certs jovens poetes). Els cinc primers
poemes d’“Ànima feble d’amant” a V.U., M.T.A.C., N.B.C., M.A.O.,
S., L.R.M., V.P.M.G., A., P.A.R., M.J.C., i C. "Erràveu pel centre
de la plaça" a la ciutat d’Elx, als amics de Toulouse, a la família
i a Josep Maria Asencio per les converses i lectures. "pRoBLema" al meu
iaio Tomàs Agulló i la meua iaia Maria Clement. I a la memòria
de la iaia Manuela Linares i el iaio Pepe Pastor.


 

 

 

Deixa un comentari

Filed under Poemes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s