DE PARAULA EN PARAULA
"m’he aturat caient
de paraula en paraula,
com per grades de sol,
avall, al fons del cec abisme groc,
on lluu cremant la pedra solitària.”
Joan Vinyoli
I. Endreces brostades
HOMENATGE A SALVADOR DALÍ
I
A Salvador i Gala.
"l’aire cobert de vents, pluigs e de grops,
e el mar tot blanc d’escuma pel mal temps.”
Andreu Febrer
ROCAM
de barquetes i mar.
Plugim
com granets de raïm.
Cadaqués,
dolç i acollidor poblet.
Aquest matí,
com els que veuria Dalí.
II
JO, COM ELL, TAMBÉ VULL SER DALÍ
A En S. D. in memoriam
"Yes, dear. I’ll write to you.”
Roald Dahl
MADRID m’esperava a l’última parada del tren.
La primera era el nu dels teus pits a Cadaqués.
Sota la fina brusa et sortiren els fruits sabrosos
i no es varen fer crepuscle rogenc
fins que el teu gemec atià l’instant
com la rabosa a mitjanit a la serra.
—“En anar-m’en a Madrid no t’escriuré”,
et vaig dir efusivament. Tu esdevingueres
tan blanca com la carn que em mostrares.
Tota sencera et vaig abraçar.
Dos granets d’aigua et caigueren dels ulls,
jo sabia —o almenys esperava—
que no era veritat. Jo no era Dalí.
AQUELL 1924 DE KAFKA
I
DESCENDIRES a l’agonia
i se’t ficà la crosta
de nen introvertit
dins aquell escrit.
Volies insinuar-li
alguna cosa al pare.
Però cruelment
no et feia cas.
Tot era impossible.
Hauràs d’excusar-me,
supose. I és que
l’any de la teua mort
seria un bon any
-i més per qui naixeria-
per a la literatura catalana.
II
ÚLTIMA DESPEDIDA DE FELICE BAUER
"Amant llanguesc e llanguint pas gran pena,
e penant muir e morint vau perdent
gauig e solaç, …"
Gilabert de Próixita
EL moment més estrany.
Un únic moment
amb testimoni.
Com aquella única ràbia
de Jesucrist a la Bíblia.
Tocares fons amarg.
Les úniques llàgrimes conegudes.
III
INTENSITAT és
quan et trobes
que un amic teu
és net d’una veïna
del poeta Miguel Hernández.
Malgrat això, -supose-
existiran milers més potents.
Donaria tot només
pel nom de la suïssa.
Aquell amor fugaç i secret.
IV
DAVALLARES amb anècdotes
a uns sentiments polsosos,
estrets i agobiants.
Reflecties això mateix
segons el que es diu de tu.
Poques voltes
m’he posat de part de Fielding
i t’he anomenat Pamela.
V
AI, pobre Kafka!
Mig alemany.
Amarg món d’escriptor.
II. Grau en versos
"He tried to weigh his soul to see if it was a poet’s
soul.”
James Joyce
"…En
la boca el
poema es tiempo
transcurrido Humo
que se va.”
Carlos Cebrián
VERSOS que se n’aniran una nit.
Com si fóra la mar una llengua.
Com si foren volutes de fum
desafiant un vent de llevant.
Com l’Estellés: "un entre tants…"
TANTS EXPECTANTS
"La superioritat de les criatures…"
Franz Kafka
EMPRAVEM tots el típic gest
abans de saber la notícia.
Encara que hi havia d’altres
que era la seua primera volta.
Algú va dir uns pocs noms.
Els nostres cors deixaren el deler.
Els ulls encara els teníem drets,
però l’ànima era un eriçó
mort.
Amb màscares de somriures
i unes poques paraules
ens retiràrem vençuts
com d’un camp de batalla:
el xic que necessitava
haver guanyat per continuar vivint;
l’altre que volia confirmar
el seu esperit de lluita;
molts valents que s’endeutarien;
altres que, malgrat el primer colp,
varen morir per sempre més.
-Aquests últims són llegenda-.
Cap de nosaltres
era mereixedor d’un premi literari,
i això ens dolia.
III. Ànima feble d’amant
"Tienes el alma frágil
de virgen o de amante."
Antonio Colinas
TÈRBOLS D’ULLS-PEIXOS I ESTIU O UN AMOR IRÒNIC
"La possession de mon cœur est une chose qui vous est
toute acquise".
Molière
IMPORTA el lloc
si hem de no amar-nos?
Tots els dies a la mateixa hora
i a la cantonada del passeig
tu i jo farem com que no ens trobem.
Tot seguit el ja típic café
que encara no em pres mai
-el teu és "Un café solo", ¿no?-.
No anem a xarrar-nos
dels esdeveniments quotidians
-l’institut i tot això
que ja fa temps que no em contes pas,
sempre igual-. Després,
no ens besem intensament sense
temps recorrent les nostres llengües
-i fem com que no ens amaguem
per si de cas cap conegut curiós
mira i descobreix el que perilla-.
No sé tu però jo…
Si per tu fóra estaries
no fent-ho per sempre més.
Jo m’he afartat de la
nostra nul·la relació
que és de tots els dies.
Demà em declare. Paraula.
"Una mirada, unas palabras,
un café lento…"
Alfonso Agulló Morenilla
TENS prou poder.
Em desfàs a pensaments.
M’has refusat un café lent.
"He volgut meditar en els teus disset anys.”
Vicent Andrés Estellés
NO és meravellosa
la dona que et diu que no,
per qüestió d’honor?
¿Tan sols per tradició?
¿Pel seu costum?
(Jo no li ho pregunte
al seu costum,
sinó a ella).
"Cuando los labios y la piel recuerdan…"
"Aquellos ojos; eran, creo, azules…"
Konstantino Kavafis
SE m’ha oblidat
el teu rostre.
Et vull des d’aquest avui.
Et mire, et busque.
(L’ombra s’allarga al paper).
Et mire fixament.
Tenies cara de poema ahir.
Record(e).
Hui et pareixes a la teua absència.
Demà… ¿Demà?
Et maquillaràs
d’aire inquiet.
"No memory of the past touched him.”
James Joyce
ABANS de morir
li sagnaven les venes.
Clavellí roig de foc.
Només va recordar
tota la seua vida en segons.
Li sagnaven les venes, encara.
Morí abans de morir.
Clavellí roig de foc.
Abans. Ara vivia feliç,
sense recordar.
"Je suis deux jours sans la voir, qui sont pour moi deux
siècles effroyables: je la rencontre par hasard; …"
Molière
ERRÀVEU pel centre de la plaça.
Recordes aquell mercadet
ple de marroquineries.
L’espectacle magnífic
que oferia per fora
el Gran Hotel de l’Òpera
et convenceria per fer
aquelles primeres fotos.
El sol vos va guiar
per carrers multicolors
poblats de mirades polícromes.
Et preguntaves
què havia d’especial
en aquells turistes
dins la seua pàtria.
Assegut vas demanar un café.
Un cambrer espanyol
et salvà la vida
aquell instant…
Va ser un dia
d’aquells que passares
a Toulouse.
Aquella ciutat
on et trobares
la Dama d’Elx
per segona volta
inesperadament.
pRoBLema
"hacia el inevitable poema de los días.”
Javier Yagüe
S’ESMICOLEN els dies
per aquesta finestra.
Jaus com vell cremat:
torrat i savi.
Aquesta vesprada
-un poc migdia encara-
se’t presenta malenconiosa.
Jauràs encara demà.
Un altre dia que té com fat
acabar en un capaltard.
Finca del Pantanero, La Marina del Pinet.
Barri de la Zapatillera, Elx.
Estiu 1998-1999.
Epíleg i endreces
Amb l’“Homenatge a Salvador Dalí” vaig començar
escribint les "Endreces brostades" a tants artistes que m’han impressionat
profundament com Fanz Kafka, Vicent Andrés Estellés, Maurice
Ravel, Mary Shelley… i a aquells que tinc a l’abast de les paraules i
l’amistat.
"Grau en versos" té una petita part de metapoesia,
obsessió per moments en mi, i una altra de poètes anònims
(jovens poetes callats) amb qui m’identifique completament.
"Ànima feble d’amant" són els poemes
d’amor marcats per uns noms, unes cançons i uns llocs. Excepte les
dos últimes composicions: "Erràveu pel centre de la plaça"
és el cant que conclou el cicle personal dedicat a aquesta ciutat
agermanada amb Elx: Toulouse; i "pRoBLema" és l’altra obsessió
que a voltes em posseeix: el pas del temps.
Vull donar les gràcies als Centres Juvenils
(al grup d’animació per l’atenció i les molèsties),
a l’Ajuntament de Mislata i a tota la seua gent.
També dedicar "Homenatge a Salvador Dalí"
a André Sekkaï i M. et Mme Laurents. "Aquell 1924 de Kafka"
a Cristian A. Brotons i Loli Roman, Jerónimo L. Bru, José
García, Ruben García, Felix Monguilot i Jaime Selva i Cristina
Martínez. "Versos que se n’aniran una nit" a l’Associació
Cultural Frutos del Tiempo (en especial a Juan Àngel Castaño)
per la il·lusió dels primers poemes publicats. "Tants expectants"
a tots aquells que són jovens poetes callats, també a Juanma
Agulles i Alfonso Agulló (certs jovens poetes). Els cinc primers
poemes d’“Ànima feble d’amant” a V.U., M.T.A.C., N.B.C., M.A.O.,
S., L.R.M., V.P.M.G., A., P.A.R., M.J.C., i C. "Erràveu pel centre
de la plaça" a la ciutat d’Elx, als amics de Toulouse, a la família
i a Josep Maria Asencio per les converses i lectures. "pRoBLema" al meu
iaio Tomàs Agulló i la meua iaia Maria Clement. I a la memòria
de la iaia Manuela Linares i el iaio Pepe Pastor.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
poetable
